Una coincidència els va deixar cara a cara, la seva cara pigada i aquells ulls blaus eren més a prop que mai, més nítids que mai, reia, la va besar per primera vegada.

Una coincidència va fer que les seves mans es freguessin a l'acomiadar-se, des d'aleshores ja no es miren igual.

L'està esperant en una plaça del Gòtic, hi ha molta gent, de sobte nota que el miren, es gira cap a la dreta i allà està, a uns metres d'ell, va de vermell, els seus ulls somriuen, la seva boca somriu, la seva expressió diu —ja et val—, s'apropa, s'abracen amb la taula pel mig i tot desapareix. La seva olor, les mans a la seva cintura, la galta contra el seu coll, era això, se separen l'espai just per veure que tots dos somriuen, era això el que necessitaven, es tornen a abraçar.