Instagram
open Instagram
Pinterest
open Pinterest

If tonight lasts forever, it won't matter if there's no tomorrow

Passejaven per un carrer mullat de Barcelona. La remor de la ciutat nocturna feia vibrar els seus cossos. La va agafar de la mà i li va dir que si aquella nit no s'acabava mai, no haurien de patir per si no hi havia un demà.

Alta, prima i pigallosa, de cabellera pel-roja i mirada fosca.

Es van trobar cara a cara, la seva cara pigada i aquells ulls blaus eren més a prop que mai, més nítids que mai, reia, la va besar per primera vegada.

Una coincidència va fer que les seves mans es freguessin a l'acomiadar-se, des d'aleshores ja no es miren igual.

L'està esperant en una plaça del Gòtic, hi ha molta gent, de sobte nota que el miren, es gira cap a la dreta i allà està, a uns metres d'ell, va de vermell, els seus ulls somriuen, la seva boca somriu, la seva expressió diu —ja et val—, s'apropa, s'abracen amb la taula pel mig i tot desapareix. La seva olor, les mans a la seva cintura, la galta contra el seu coll, era això, se separen l'espai just per veure que tots dos somriuen, era això el que necessitaven, es tornen a abraçar.

made with blento